COCHABAMBA: MÉS D'UN ANY

       
Bolívia, Cochabamba,  1 de maig de 2020

Estimada gent maca d'arreu,

Sembla increïble però ja fa més d'un any que no enviem cap carteta per posar-vos al dia, dispenseu-nos de tot cor.



Fundación Amananecer  (Llars d'acollida de nois i noies de 10 a 18 anys  en situació d'alt risc i/o carrer)
A principis de l'any 2019 el directori de la fundació decideix tancar algunes Llars  i fer una sèrie de canvis de  persones responsables-direct@rs   de les Cases d'acollida (inclòs la Casa Madre de Dios on nosaltres col·laboràvem i vivíem des del nostre retorn a Bolivia octubre'17).
Això va comportar des del nostre punt de vista i vivència una sèrie d'alteracions  en el funcionament de la Llar així com en les directrius del quotidià qual cosa perjudicava les nenes.noies que acomanyavem.
 Naltros no ens hi sentíem "còmodes" fins el punt que ens estava  afectant a nivell personal i familiar.
Calia ser prudents i sobretot preservar la nostra família.
Sempre hem tingut present una  fructuosa conversa que vam tenir fa anys amb  el Sr. Bisbe. “ <No oblideu mai que el més important no és el que fem sinó com ho fem i quant d’amor  donem>, > La família és el més important>”.
Vàrem parlar amb el la Presidenta de la Fundación Amanecer, amb Les Filles de la Caritat, amb el Padre D. Reponsable de la Província i el Bisbat de Sant Feliu.
Després d' un bon  temps de discerniment i amb molt de dolor vam decidir que fora molt millor sortir de la fundació i buscar altra institució per col·laborar.

Canvis:
La senyora Mayte Lozada, mare de cinc fills (metgessa colombiana que va arribar al país fa més de trenta anys) ens va convidar a treballar plegats, és per això que des de juny de 2019 estem col·laborant i vivint a Asociación Creamos, a una Llar d'Acollida d'infants de 0 a 5.
Per a més informació:  Creamosbolivia.org
Tot just vam arribar per fer el canvi d'ubicació de la Llar dels nens q  des de 2002 estaven en una petita caseta que va anar "creixent" segons la necessitats que es donaven fins que va arribar un moment que es va pensar que fora molt millor intentar construir una nova Llar "pensada-dissenyada" per a n@ns. Espais amplis, amb molta llum, amb pati enorme, on poder crear espais d'horta i animals.
Després d'una maratoniana mudança-trasllat (gairebé 20 anys guardant de tot i més) es va aconseguir inaugurar la nova llar el setembre de 2019 , tot i que nosaltres , els Torrellencs ja hi vivíem des del juny.
La casa és preciosa, plena de detalls pensants per a la canalla, el pati és un espectacle! Ja s´han plantat 40 arbres fruiters, fa quinze dies gaudíem de la nostra primera collita d'hortalisses i les gallines ja ponen ous. La idea fora que siguem una miqueta "autosuficients" a l'hort, que la canalla pugui veure créixer la collita i tenir-ne cura dels animalets.
L'equip d'educadores és meravellós, persones molt dolces i compromeses, estimen els n@ns amb bogeria!, i això es contagia. A dia d'avui ens fem càrrec de 25 personetes entre nadons i n@ns.
A Damià i Cèlia no els falten companys de jocs i han "descobert" que és ser germans grans. Ajuden en tot el que poden, cuidant el jardí, amb les gallines, a l'hora dels àpats i sobretot jugant i jugant amb els més petits.
Cristina i David mirem de treballar com sempre, des del que som, en silenci, com les formiguetes, sense fer massa soroll i amb la premissa que som passavolants i convidats, i que el més important és desprendre alegria i treballar pel bé major.

Bolívia, temps d'incertesa:
La conjuntura actual que ens envolta avui dia és força complexe; Ara som sota el "mandato de un Gobierno Provisional de Transición”
Des d'octubre de l'any passat, Eleccions generals a Bolívia; el suposat frau electoral , els aldarulls, vagues, enfrontaments socials que van comportar centenars de ferits i més d'una trentena de morts, l'exili del sr. Evo Morales ..molta inestabilitat al pais a mes d'una enorme ferida social  entre la gent del camp i la gent de la ciutat, entre els partidaris del partit del MAS i l'oposició. Els mitjans de comunicació i sobretot les xarxes socials han fet molt de mal informant o més ben dit sobre informant amb les falses notícies. Despertant així els fantasmes del passat. Ferides mal tancades potser? Ansies de poder?... Estem sota la maledicció de ser el país amb més reserves de LITIO del món..
 Potser això també tindrà quelcom a veure?? Hi deu haver molt d'interès amb saber qui podrà endur-se un bon pedaç de pastís.

Covid-19
Així que ara gaudim d'una "Pau.ficció" que ens té al poble bolivià un pel desorientat. Si això li sumem la Covid-19... fa d'aquest país un territori fràgil i força inestable.
Si no anem errats, fa 6 setmanes  de confinament 100% i 7 setmanes sense escola i estaments públics,aeroports.  Sols poden sortir al carrer els adults un cop en setmana segons l'últim dígit del teu DNI, per anar a comprar a prop de casa. No hi ha transport públic i /o col·lectiu, i el transport particular sols espossible amb autorització del Ministerio de Interior. Per sort naltros com som  institució que té cura dels menors  tenim aquesta autorització per anar a recollir i tornar al personal, fer compres, etc...
El país està militaritzat pel confinament, l'economia familiar està malmesa doncs la gran majoria de les persones no tenen una "feina estable" i gairebé tothom surt a guanyar-se el jornal d'ofici, venen el que es cuina a les cases, treballant al camp, etc.. Aquest gruix formen part del gros mercat "informal" que sustenta l'economia de les famílies bolivianes. Segons dades oficials, gairebé el 80% del "empleo informal prima en la economia nacional".
Això fa molt i molt difícil que les famílies puguin aguantar gaire més aquesta situació de confinament. Fa una estoneta llegíem les dades de l'increment de violència domèstica i feminicidis al país durant aquest temps de confinament. Són esgarrifadores.

Ens omple de joia:
A la Llar tota la canalla, les educadores i naltros estem bé de salut, tenim tot allò que ens cal per viure, però enyorem poder sortir a passejar amb la canalla. Quan de vegades hem de sortir a fer les compres amb la furgo, els nanos més grans venen com una bala cap al cotxe.... "Parque, parque!!!!" es tot un poema,, llàgrimes i més llàgrimes... Què ha de saber aquesta canalla de "confinamiento". Un bon plat de crispetes i molts somriures són un bon remei en temps de trinxera. Seguirem gastant la vida amb alegria per intentar construir un món més just.
Units en la pregària i el servei vers els invisibles, els oblidats, els fràgils.

Cèlia, Damià, Cristina i David.

Seran ben acollides les vostres pregàries, els vostres pensaments, qual cosa alimentarà el nostre-vostre compromís.
PD: La presidenta acaba de comunicar que el confinament s'amplia fins al pròxim 10 de maig.