Paulina Jaricot – Fundadora de l’Obra de la Propagació de la Fe, impulsora del Domund.
· Beat Paolo Manna - fundador de la Pontifícia Unió Missional.
· Mons. de Forbin-Janson fundador de la Infància Missionera.
· Juana Bigard i la seva mare Estefania fundadores de Sant Pere Apòstol (Vocacions Natives).
La Trobada Missionera de Joves va unir: comunió, participació i missió.
OMPRESS-MADRID (25-04-22) Aquest cap de setmana s'ha celebrat a El Escorial la Trobada Missionera de Joves, promogut per les Obres Missionals Pontifícies, que ha tingut com a lema “A coll de gegants”, en el qual, en paraules d'un dels seus participants, s'han viscut la comunió, la participació i la missió. Aquestes tres paraules són les que millor resumeixen el que ha ocorregut aquest cap de setmana en la trobada, el número XVIII d'aquesta sèrie en el qual la missió i la joventut es donen cita.
S'ha comptat amb joves de diferents moviments i grups eclesials i de cap, amb missioners Javerians i Combonians i la seva experiència de missió “ad gentes”, amb dos bisbes de la Comissió Episcopal de Missions que, amb la seva presència, feien visqui la proximitat de tota l'Església espanyola, i també amb la presència en línia de joves dels cinc continents en el rosari missioner i la intervenció de les direccions nacionals de les Obres Missionals Pontifícies en tres països. Els joves, de 19 diòcesi d'Espanya, han compartit el seu esperit missioner, les seves ganes d'anunciar l'Evangeli i de conèixer a l'Església que està en terres de missió.
Hi ha hagut comunió, treballant i reflexionant junts, amb moments d'oració, de trobada amb el Senyor que obre el cor a aquesta comunió que hem de viure com a Església. Comunió en connectar-se a la trobada els directors nacionals de les Obres Missionals Pontifícies de Romania, Turquia i Colòmbia.
Participació, gràcies a que cadascun, segons el seu carisma i condició, ha aportat la seva creativitat, coneixent a la figura de la pròxima beata, Pauline Jaricot, o gaudint i sumant-se amb les cançons ofertes en un meravellós God Talent.
Missió, molta missió, amb el descobriment i la crida com batejats d'anunciar l'Evangeli, coneixent com el Senyor continua cridant a través del testimoniatge de dos joves agustins, o escoltant el testimoniatge de la germana Prado, missionera comboniana, la congregació de la qual compleix 150 anys de fundació. Amb el descobriment, gràcies al director nacional de les Obres Missionals Pontifícies, José María Calderón, de les celebracions d'aquest any de centenaris missioners, unificats entorn dels seus protagonistes, “A coll de gegants”.
Durant aquest cap de setmana els gairebé 80 joves que han participat han tret el cap als 1.117 territoris de missió, han aprofundit una mica més en l'anomenada a la missió *ad gents, i han pogut resar el rosari missioner amb joves dels 5 continents, conscients que l'oració porta a la missió.
Mossèn Jordi Jorba va morir el diumenge de
Rams als 88 anys en el seu domicili, a la Casa de Retiro Nuestra Señora de la Merced
a la ciutat de Calama.
Amb la influència de l’encíclica del Papa Pius XII “ Fidei Donum” on s’animava a tota l’Església a ser missionera, va sorgir a la diòcesi de Barcelona l’”Agermanament”. Capellans i laics diocesans de Barcelona que sense deixar de ser membres del clergat diocesà, per uns anys, anaven a Amèrica i a l’Àfrica a fer tasques pastorals i després tornaven i eren substituïts per uns altres, d’aquesta manera s’agermanaven la diòcesis Barcelona, amb les d’Amèrica, i Àfrica i comportava un intercanvi.
Va desenvolupar la tasca de vicari a Calama. Al desert d’Atacama, a dos mil tres cents metres d’alçada, en una zona de mines de coure. També va ser professor i director a l’Institut Obispo Silva Lezaeta.
Hi va estar durant deu anys, Va retornar tres
setmanes abans del cop d'estat del Pinochet.
SI NO ELIMINEM LA GUERRA, LA GUERRA ELIMINARÀ ALS ETIOPS
Aquest 2022 ve ple d’efemèrides importants per a Les Obres Missionals Pontifícies que ajudaran a prendre consciència que caminem “A hombros de gigantes”.
Celebren dates importants en relació amb grans figures i referents de la missió (Paulina Jaricot, Paolo Manna, S. Francesc Xavier…).
Tornar sobre aquestes grans figures de la missió que són els fundadors de les Obres Missionals Pontifícies ens ajuda a “reconnectar” amb el carisma original d'aquesta gran via de participació missionera per a tota l'Església. Portar a la nostra actualitat la iniciativa d'aquests pioners, és obrir-nos a fer que l'Esperit ens indiqui
Clicant la imatge s’accedeix al calendari de les efemèrides.
Les Obres *Misionales Pontifícies d'Alemanya creen el Premi “*Pauline *Jaricot”
Ena 18, 2022
Paral·lelament i inspirat per ella el doctor Heinrich *Hahn creava la fundació *Missio *Aachen, que més tard s'integraria en les Obres *Misionales Pontifícies. Donada l'oposició en l'època entre Alemanya i França que portaria a diverses guerres, aquest metge, avui en procés de beatificació, i que va arribar a ser fins i tot membre del parlament alemany a més d'alcalde d'Aquisgrà, va adaptar al seu país les idees de *Pauline *Jaricot.
En reconeixement a la creadora del *Domund, *Missio *Aachen ha convocat per primera vegada un premi al seu nom. S'atorgarà a dones d'Àfrica, Àsia o Oceania que, des d'una actitud de caritat, obren nous camins per a secundar i animar a altres persones, dones que siguin tan visionàries i innovadores com *Pauline *Jaricot. La guanyadora rebrà un premi en metàl·lic de 5.000 euros i estarà convidat a la cerimònia de lliurament de premis a Aquisgrà.
Les bases del premi es troben en la pàgina web de *Missio *Aachen, i s'acceptaran candidatures fins al pròxim del 31 de maig de 2022. També es recull una sèrie de preguntes informals, que busquen explicitar encara més el caràcter de les nominades: La candidata comparteix la seva fe amb uns altres d'una manera que anima a les persones a desenvolupar el seu potencial i que promou i manté el bé comú, la qualitat de vida i la participació equitativa? La nominada reuneix entorn de si a persones que estan canviant el món a través de l'amor al proïsme? La cerimònia de lliurament del premi serà el 23 d'octubre de 2022, Domingo *Mundial de les Missions.
Perquè el sacerdot d'origen colombià Renzo Martínez Ramírez juntament amb complir una missió evangelitzadora en la Diòcesis San Juan Bautista pugui acompanyar com a vicari parroquial al Padre Enrique Olivé que continuarà com Administrador d'aquesta parròquia.
MÉS FOTOG.
Amb una missa al temple Catedral de Sant Joan Baptista i acompanyat pel clergat diocesà de Calama, fidels i amics va celebrar aquest dissabte els seus 60 anys d'Ordenació Sacerdotal Pare Enric Olivé Turu.
El sacerdot català que després de ser ordenat un 17 de setembre de 1961 a la seva natal Espanya va demanar al Bisbe de l'època venir com a missioner a aquestes terres nortines en què ha complert el seu ministeri amb cura i fidelitat a Crist com ho va destacar l'actual bisbe de Calama, Monsenyor Óscar Blanco Martínez en agrair per aquests anys de servei pastoral a l'Església "loïna".
El mateix Pare Enric a l'homilia va destacar la vocació sacerdotal la que va afirmar no és mèrit propi, sinó pura gràcia divina “Jesús recorda que el sembrat és molt i els segadors pocs, demanin al Pare, que enviï treballadors al seu sembrat. Tota vocació sacerdotal és fruit de la bondat de Déu”. Sobre això va recordar que la vocació li va venir des de petit, quan als 12 anys va ingressar al Seminari “amb la intenció de ser Rector en algun Poble”, va ser en aquesta etapa de la seva formació quan juntament amb altres seminaristes els va sorgir l'interès missioner per acudir on fos més necessari, va apuntar.
De seguida va rememorar la seva arribada a la zona, la que es va produir el novembre de 1963, dos anys després de la seva ordenació, tan bon punt Monsenyor Francisco de Borja, bisbe d'Antofagasta d'aquell temps, de visita a Barcelona demanés el suport per comptar amb sacerdots per a aquesta regió.
Posteriorment va fer una ressenya de missió en aquesta zona, ocasió en què va destacar el seu treball amb els joves, amb les comunitats de l'interior del Loa, com a Rector a la Parròquia El Salvador de Chuquicamata i posteriorment a la mateixa comunitat ja instal·lada a Calama, després del tancament del campament miner decretat per Codelco.
A Calama el Pare Enric juntament amb exercir el seu rol com a sacerdot i rector, també li va correspondre assumir com a Administrador Diocesà mentre es van produir les vacants de la seu episcopal deixada per Monsenyor Juan Bautista Herrada, posteriorment pel bisbe Cristián Contreras Molina i com a Administrador Episcopal en el 2017 quan la Seu queda novament vacant, pel trasllat de Monsenyor Guillermo Vera Soto a Iquique.
El bisbe Óscar Blanco Martínez qui va concelebrar en aquesta Missa d'Aniversari, va destacar les qualitats del Pare Enric i el reconeixement i gratitud del que meritòriament gaudeix a Xile, Calama i els seus pobles de l'interior. “Avui se li agraeix, no només perquè ha vist créixer aquesta Església i aquesta zona, sinó també, perquè els ha acompanyat i alimentat amb la paraula de Déu, amb l'eucaristia i els sagraments (…) ha estat un administrador bo i fidel als ulls de Déu. "El Pare Enric ha estat un pilar fonamental per el caminar d'aquest Poble de Déu, un home que estima i es lliura, un pastor fidel que abans que el Papa Francesc parlés de l'Església en sortida, ja era aquesta església en sortida", va concloure.
OMPRESS-PARAGUAY (30-11-21) Els bisbes del Paraguai han dirigit una carta oberta als Poders de l'Estat i al Ministeri Públic del Paraguai, en què expressen la seva indignació “davant els desallotjaments forçosos i les amenaces d'expulsió de comunitats indígenes i camperoles a diverses zones del país”.
Un dels casos recents implica la comunitat indígena Cerrito, una comunitat que ha comptat amb el suport de les Serventes de l'Esperit Sant. Les missioneres han denunciat els intents de desallotjament il·legal d'aquesta comunitat el maig del 2021 i novament aquesta setmana. Composta per quasi noranta famílies, aquesta comunitat indígena ocupa un territori d'unes mil set-centes hectàrees, inscrita al registre públic a nom d'un hisendat, malgrat ser les terres de possessió ancestral d'aquests indígenes, on han tingut cases, cultius , boscos, i tot el necessari per al desenvolupament de la seva cultura. Drets tots ells sancionats per la mateixa Constitució del Paraguai i pels tractats internacionals signats pel país. Malauradament, la situació d'aquesta comunitat no és ni de bon tros un cas únic.
Tot això ha motivat els bisbes i altres representants de l'Església paraguaiana a alçar la veu. A la seva carta col·lectiva, els bisbes demanaven “que es protegeixi la vida dels més vulnerables, assegurant que, en els seus reclams legítims o en disputes per conflictes de propietat, aquests no es vegin perjudicats o postergats a favor del poder econòmic dels altres”. Sempre respectant “els drets dels pobles originaris i les lleis que els regulen, en el sentit d'assegurar la igualtat i la no discriminació, l'autonomia, l'accés a la justícia respecte al dret consuetudinari indígena, la protecció als seus territoris i als recursos naturals per a sostenir-los”.
Exigeixen, sobretot, que es prioritzi l'atenció del dret a la terra i a la propietat per a tots els paraguaians, disposant els recursos necessaris per desenvolupar una política integral de reforma agrària, promovent l'agricultura familiar camperola, la sobirania alimentària i els drets humans , així com iniciatives, que assegurin la protecció de l'ecologia en una economia sana, sustentable, solidària i sostenible. És l'hora de posar fi a la misèria, a l'extrema pobresa i a les pràctiques que fan malbé la cohesió social, el bé comú i la salut de la nostra "casa comuna”.
Nostra Senyora d'Aràbia
OMPRESS-BARÉIN (30-11-21) El proper 10 de desembre es consagrarà la catedral de la Mare de Déu d'Aràbia, convertint-se en una de les principals esglésies de la Península Aràbiga, i seu del Vicariat Apostòlic d'Aràbia del Nord. La nova catedral del Regne de Baréin estarà situada a la localitat d'Awali. Serà el Prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, el cardenal Luis Antonio Tagle, que la consagrà amb l'assistència d'una representació reduïda de la comunitat catòlica local, en compliment de les normes establertes contra el cóvid.
La nova catedral de Bahrain tindrà capacitat per a 2.300 persones i la consagració serà la culminació d'un llarg procés. Va ser el 2013, quan Mons. Camillo Ballin, Vicari Apostòlic del Nord d'Aràbia, anunciava, a través de l'Agència Fides de les Obres Missionals Pontifícies, que el Rei de Baréin havia donat un terreny de 9.000 metres quadrats al Vicariat Apostòlic per a la nova catedral. El 2014, durant la seva visita al Papa Francesc al Vaticà, el mateix rei Hamad bin Isa va regalar al Pontífex una maqueta de la catedral en construcció. Mons. Camillo Ballin, veritable impulsor del projecte, va morir el 2020 sense poder veure la finalització i inauguració de la catedral. Va ser un home que va passar la seva vida com a missioner i després com a bisbe al servei de les comunitats cristianes presents als països àrabs de majoria musulmana. La consagració de la Catedral de la Mare de Déu d'Aràbia és també important a la llum del recent missatge del Rei Ahmed bin Isa, que va convidar oficialment el Papa a visitar Barein, una oportunitat que va aprofitar per agrair “el paper fonamental i prominent, exercit pel papa Francesc, a l'establiment i la promoció del diàleg inter-religiós i l'entesa entre diverses cultures i civilitzacions, així com en la difusió dels valors de la fraternitat humana i la convivència entre tots”.
A Bahrain hi viuen uns 80.000 catòlics, la majoria treballadors d'Àsia, principalment filipins, compatriotes precisament del cardenal Tagle, que presidirà la cerimònia de consagració. El territori del Regne de Baréin està format per un arxipèlag de 33 illes a prop de la costa occidental del Golf Pèrsic. La nació, governada per la família reial Al-Khalifa, era abans un emirat, que es va convertir en monarquia constitucional el 2002. El municipi d'Awali, on s'aixeca la nova església, està situat en una petita illa al centre del Regne, i va ser fundat a la dècada de 1930 per la Bahrain Petroleum Company. Està habitat principalment per treballadors immigrants de diverses nacionalitats, emprats majoritàriament a les plantes de refinat de petroli.
